12/07/2017

Taxi, de Carlos Zanón

364 pàgines


Taxi és la història de Sandino i també la d’una Barcelona que li és estranya. Sandino condueix un taxi i es deixa conduir per ell i per les històries de vida que entren i surten i l’impregnen de raons, de bogeria o simplement d’anhels.
Sandino està en aquesta ciutat, plena de zombies, esquinçada en dues. Sandino hi està però no hi és. No hi ha manera que hi sigui si no és de pas, com fer veure que.
I en aquest text en què l’atzar i la retrotopia, tots dos en un, són un personatge més, Sandino supura melangia i esquitxa sinceritat mentre amaga pors antigues. Creu que ho sap tot de la Barcelona, tant si sona com si no sona; la bossa, aquella, sembla que paga el testimoni discret d’un taxista, addicte a la cerca, al plaer fugaç de retrobar una joventut passada. Per no ser no és ni tan sols hedonista, és esclau de les seves ocurrències recurrents, una rere l’altra, stop, stop, stop: que es coneix.
Lleialtat contra fidelitat, vet aquí la cara i la creu de la moneda que llança cada matinada i sempre surt cara. Sandino és Taxi i el taxi és ell, una extensió del seu cos amb banda sonora. Un taxi que gira, retruny i s’atura, com un triple elapé remasteritzat en què encara se sent l’agulla. Pareces un disco rayado; ara per una expressió així em diuen carca.




Taxi és una mirada fugaç de titulars, ràfegues, flash!, flash!, d’una fotografia antiga, presa a temps per ser recordada en un present que la colori de rosa pastís, de globus de piscina, de guiris blanquets i de fills de segona ocasió. Taxi és sexe, droga i rock'n'roll. Sandino és..., no ho sap. Vol ser. Qualsevol temps passat és millor: no és cert, però ja l’hi està bé. Perquè l’enyora. Enyora la seva capacitat d’enamorar-se, fins i tot de si mateix. Deixar-se d’odiar. Sandino és l’antiheroi errant, el que s’autocensura, el que no sap reconèixer que al temps no hi ha qui l’aturi, que s’escola. Sura entre els seus pensaments una fatalitat determinista, tots els clients són diferents: però tots seran el mateix. Sandino amunt i avall, insomne com a càstig. Perquè el món fa mal, perquè vol passar de llarg i no vol estar-s’hi mentre ell persisteix en un somni malaguanyat. Els records trepanen i s’alleugereixen entre sexe, alcohol, droga i alguna mentida més. Un proustià depurat, un donut sucat en bombolles de Fanta. I de vegades, ressetejar-te és bo, permet començar a destrossar-te de nou. Taxi és brillant: “porque al ser hijos de la gleba, prácticos, esenciales, medulares, les falta poesía”.  Taxi és poesia fosca. Taxi és Zanón.

11/20/2017

Seràs un dels nostres, d'Ariadna Herreno

284 pàgines

Seràs un dels nostres, d’Ariadna Herrero, és una novel·la que ens aproparà al món desconegut de les sectes. En les seves pàgines, s’entreveu la gran tasca de documentació de l’autora. Cada personatge, cada situació estan pensats per abordar d’una manera polièdrica la força destructiva que s’hi exerceix i els recursos que s’empren. L’obra confereix una vida paral·lela on ens cabussarem junt amb els protagonistes; des del guru, de perfil patològic narcisista, fins a les víctimes.



Vaig tenir la sort de poder compartir la taula “Atrapats en una secta” amb l’autora i amb el periodista expert en el tema, Pepe Rodríguez, en la segona edició del Festival de literatura i cinema negre Vilassar de Noir, el passat dia 10 de novembre. S’hi va incidir en el fet que, generalment (important matís), les sectes no capten activament les víctimes, sinó que  són aquestes les que, d’una manera enganyosa, cauen en la teranyina. Qualsevol en unes determinades circumstàncies —normalment persones que passen per un període de dol, per una ruptura familiar, divorci o una pèrdua de feina, en definitiva una inestabilitat emocional—, pot veure’s atret per les promeses de benestar o de bonhomia d’una comunitat espiritual. Tothom, cadascú en una situació diferent,  pot caure-hi davant de les múltiples propostes curatives d’ànimes i de redempció del món global, que es presenta d’una manera apocalíptica. Però, lluny d'això, les sectes destructives persegueixen uns objectius econòmics o d’explotació sexual o laboral.

*De la solapa del llibre: "Ariadna Herrero és llicenciada en Filologia Catalana i en Filologia Hispànica. Va cursar un postgrau en Procesos Editorials i ha realitzat diversos cursos de novel·la, conte i microrelat. L'any 2008 va ser la guanyadora de la vuitena edició del Premi de Teatre La Carrova amb l'obra Semblava una persona com qualsevol altra (Edicions Cossetània, 2006). El 2016 va quedar finalista en el concurs de contes de la revista Núvol amb el relat Embruixada. El seu relat L'engany va ser un dels guanyadors del Certamen Literari Cryptshow Festival i es va publicar dins del recull Estats alterats de la ment (Males Herbes, 2017). Amb el nanorelat Batecs mecànics va guanyar el premi Menció Especial del jurat en el III Concurs de microrelats fantàstics "La masmora de l'androide". 


Herrero, amb hàbil imaginació, ens sotmet a una secta fictícia: els naturites, que combina tots els trets més representatius que s’hi couen. Molts ens recordaran alguns de sectes de gran renom. El llibre està molt ben escrit, té molt bon ritme i funciona a la perfecció. Entre mantres, invocacions a la Deessa mare, viatges astrals, revelacions, confidents i celebracions orgíaques, l’autora aporta a la novel·la negra un tema gens habitual. Per l’estil de la narració, l’ambientació i l’edat dels personatges, aquest exercici literari pot ser molt adequat com a lectura als instituts. I és que els bons llibres els poden llegir tothom.

11/06/2017

Arriba la segona edició del Festival Vilassar de Noir


Arriba la segona edició del Festival de literatura i cinema negre Vilassar de Noir. Enguany serà els pròxims dies 10, 11 i 12 de novembre




Una bona representació dels autors de novel·la negra s’hi trobaran per oferir-nos interessants taules rodones, conferències i presentacions de novetats editorials. Podrem conèixer com es van gestar les seves obres i descobrir, amb profunditat, Paco Camarasa i les autores Ramona Solé i Anna Maria Villalonga, en el format “cara a cara” amb l'escriptor i editor Marc Moreno. A més a més podrem gaudir de la projecció d’un cicle de curtmetratges del gènere de gran qualitat, d'un club de lectura i fins i tot d'un taller d’escriptura de novel·la negra a càrrec de Sebastià Bennasar. 




Tot amenitzat per les notes jazzístiques de la pianista  Meritxell Neddermann. Com veureu, Vilassar de Noir és un dels festivals literaris més complet i elegant. Us deixo l’enllaç perquè consulteu el programa. Us hi esperem!

10/31/2017

Instint de supervivència, de Ramona Solé

270 pàgines


“La Raquel vol aconseguir els diners de la família del Francesc, que fa temps se li van escapar, i torna a la seva vida enamorant-lo, i a la casa familiar, infiltrant un talp que tingui cura de la seva mare, la Maria, per descobrir quin secret amaguen que els permet viure a un ritme ple de luxes. Però la Maria no és la vella desvalguda que la Raquel creu, i accepta el repte amb ganes de venjança.”
                                                                  *De la sinopsi.

Instint de supervivència no és un thriller, és una novel·la de ritme pausat on podrem contrastar una mateixa situació des dels diferents punts de vista dels seus personatges principals. Amb un primer capítol potent, coneixerem la protagonista, Sofia, una mare sense recursos econòmics que s’hi veurà abocada a prendre algunes decisions desafortunades; una d’elles resistir ser manipulada des de diferents fronts.

 
De la solapa del llibre: “Ramona Solé. Gestiona el bloc literari Tumateix Llibres. També col·labora fent ressenyes en diversos mitjans de comunicació, com Lleida TV, i és l’organitzadora del festival de novel·la criminal Les Borges Negres, juntament amb l’Ajuntament de Les Borges Blanques. Va debutar el 2016 amb la seva primera novel·la, Quaderns (Llibres del Delicte) amb la qual va ser nominada a millor novel·la debutant al Festival Morella Negra com la trufa, i ha publicat relats a reculls com Quedem al Zurich (2015), Inèdits n. 9 (2016) i Bestiari (2017), a més d’haver coordinat el recull de relats Assassins de Ponent (Llibres del Delicte, 2016), on també és autora d’un dels relats.”

L'autora, en una darrera reflexió en l'apartat dels agraïments, agraeix als manipuladors que s'han creuat pel seu camí per ser una de les inspiracions d'aquest llibre. Així és, vivim envoltats de manipuladors: el poder econòmic manipula el poder polític, els mitjans de comunicació i la publicitat. En aquest cas, Ramona Solé ens proposa un altre tipus de manipulació, més propera.
La figura del manipulador actua minant l’autoestima de la víctima, anul·lant la seva iniciativa i sobreposant els seus interessos. L’objectiu és que la persona escollida, per a ser utilitzada, actuï com si fos un titella i respongui mecànicament a cada estrebada de fil. La víctima sol ser una persona vulnerable, perquè no té un grup de referència sigui familiar o d’amistat, no té recursos per a fer front als xantatges emocionals i fins i tot pot sentir por vers les amenaces. Llavors la persona vulnerable passa a ser vulnerada. Aquesta darrera apreciació ens avisa que tots, en unes determinades circumstàncies de vulnerabilitat  i davant de males intencions, hi podem caure. En el cas que la víctima se’n surti, sense cap ajuda extra, estarem parlant d’una persona resilient. Què farà la Sofia?

Vint-i-cinquè títol de l’editorial Llibres del Delicte, que amplia el seu catàleg amb propostes no tan criminals i on les emocions tenen més importància.

10/23/2017

Tros, de Rafael Vallbona

229 pàgines


Tros és l’obra amb què Rafael Vallbona, autor de més de cinquanta títols, guanya el premi XXVè Premi Ferran Canyameres de Novel.la 2016.


Fotografia: @Ana Jiménez. La Vanguardia. De la solapa: "Rafael Vallbona (Gràcia 1960). Escriptor i periodista. Ha cultivat la ficció, l'assaig, la poesia i els llibres de viatge. Alguns dels seus títols han estat traduïts a diversos idiomes i ha obtingut els premis Amat Piniella i Néstor Luján de novel·la històrica, Ernest Udina de periodisme, Ramon Muntaner de novel·la juvenil o els Jocs Florals de Barcelona, entre d'altres. 

L’autor ens ofereix una novel·la criminal ben negra, ambientada en Alcastrer, un poble eixut i fictici de Ponent. La duresa de la vida diària, els silencis arraulits per una broma convertida en boira baixa ens acompanyen mentre descobrim una realitat, sí, diguem-ne rural, de la qual difícilment se'n parla als mitjans de comunicació. Algun esdeveniment extraordinari ha de succeir perquè els veïns d’aquest “tros”, transcendeixin als diaris segrians. La quotidianitat sòrdida, l’oblit i el desemparament no són suficients per a parlar-ne, per això, Vallbona relata un crim des de la quotidianitat.



Veïns versus escassos agents policials, aniran omplint les pàgines d’aquest text que emana, com va apuntar el periodista, editor i llibreter Albert Calls, un flaire dels westerns de John Ford —malgrat que a la novel·la es reiteri, irònicament, que no n’és pas.

"— (...) Això no és Amèrica.
—Doncs de vegades ho sembla. L'Amèrica profunda."


La trama, la fugida d'un crim per part dels protagonistes, ens anirà presentant també la resta de personatges secundaris. Ens aproparem als anhels i les frustracions de cadascú i entreveurem una violència empassada, rumiada i escopida al cel. I en aquest sentit, aquesta novel·la em fa pensar en els personatges de Jim Thompson i un llibre en particular: L’assassinat

Amb estil enèrgic, pinzellades d’humor negre i carregat de crítica social, Vallbona ens proposa un viatge, una micro road movie on el que importa no és tant saber el seu desenllaç com reflexionar sobre les relacions intergeneracionals i la condició humana en general. 

"—L'existència humana comporta la por de l'experiència, del pas del temps i de la pròpia mort. Vostè sap que l'ésser humà és capaç de fer el bé amb tanta necessitat com el mal, i sempre busca noves formes de destrucció. (...)".

Estic convençuda que si la llegiu, en gaudireu tant com jo.