9/15/2015

Ressenya Noves dames del crim


Noves dames del crim

A cura d'Anna Maria Villalonga



Després de l'èxit de l'antologia Elles també maten, torna Anna Maria Villalonga com a coordinadora de 13 relats en què el factor comú és la dona. I no ho dic perquè tots els textos estan escrits per autores sinó perquè, a mesura que els llegia, m'adonava que en tots ells la dona és qui pren la iniciativa. 




Comissàries, inspectores, detectives, doctores, Mosses d'esquadra, filles, germanes, cunyades, esposes, clientes; assassines o assassinades, tant se val: totes dones resoludes que prenen decisions que esfereeixen d'una manera definitiva.

Em quedo amb la patent ràbia de Revenja d'Isabel-Clara Simó, el feixuc ambient compacte (gairebé es pot tocar amb la mà) tan ben reeixit de Rosa Ribas a Els noms dels animals, els plaers mòrbids de Marusya en mans d'una brillant Anna Moner, la frescor dels diàlegs d'Exòtika d'Isabel Franc, l'analepsis intrigant d'Elisenda Roca, la dretura moral (o la mala sort) de la protagonista d'El Plat blau de Blanca Busquets, el perfecte engranatge entre estructura i fons de -Tar de Roser Cabré-Verdiell, el gir inesperat d'Amors de mare de Montse Sanjuan, l'escena en què es descriu la testimoni ocular (dona havia de ser!) a Els artistes també paguen hipoteca de Sílvia Romero, el gran treball de síntesi de L'Arbre de l'Amor d'Antònia Carré-Pons (podia donar per a una novel·la), l'encaix rodó de les guerxades relacions familiars a Juliana de Raquel Picolo i la desvergonyida i divertida història de Gemma Pasqual-Escrivà i la seva carnissera (que m'ha fet recordar  el llibre La aventura del tocador de señoras de Mendoza, barrejat amb Els morts no parlen d'Aguirre).
 
Presentació de Noves dames del crim a La Setmana del Llibre en Català

Fins que he arribat al darrer relat El violí mut i m'he adonat que no hi havia cap personatge femení. He sucumbit, un altre cop més, a l'estil d'Anna Maria Villalonga i a la seva particular manera de traspassar al lector l'angoixa del personatge. I pot ser perquè ja m'havia formulat la idea que en aquest llibre les decisòries eren elles, que he resolt que la virosta que hi portava el protagonista d'aquest neguitós relat ben bé podia ser un personatge femení no descrit.

Per acabar, he de remarcar la gran riquesa que aporta la diversitat dels textos: ambients en diferents èpoques, els heterogenis estils i en definitiva la particular manera d'entendre el gènere negre —com exemple palès de les diverses edicions de l'editorial Llibres del Delicte— però, això sí, des de la mirada de cadascuna de les noves dames del crim.


Presentació de Noves dames del crim, a Dòria Llibres, amb
Marc Moreno, Isabel Franc i Anna Maria Villalonga.

Si voleu més informació, podeu escoltar l'entrevista a Anna Maria Villalonga al programa El matí a Ràdio 4, on tan amablement l'escriptora referencia aquest blog aquí.