637 pàgines
Què té a veure un home que li acaba de tocar la loteria i se suïcida amb un grup de prostitutes que improvisen una capella per a resar a la Verge de les Prostitutes? Per què un jove nigerià apareix cruelment assassinat justament on, entre els segles xiv i xviii, hi havia destinat un barri sencer a la prostitució?
La inspectora Roma del cos de la Policia Nacional, fins ara a l’ombra del seu cap, àlies Rotovátor però que és a punt de jubilar-se, prendrà les regnes de la investigació. El descobriment d'un contingut sinistre en un contenidor no farà més que complicar-li la resolució del cas.
L’escriptor i periodista, Juanjo Braulio ens presenta un gran compendi en forma de novel·la que mostra la societat actual. Transcorre als carrers d’una València que plora, amb la cadència d’una pluja constant que la bruteja. La mirada fosca de l’autor ens obliga a veure una realitat sòrdida i ho fa de la mà d’uns personatges que tenen música pròpia. La trama, hàbilment construïda i fonamentada sobre diverses subtrames, ens parla del tràfic de dones per a l’explotació sexual, la corrupció de persones amb poder com ara empresaris, notaris, jutges o policies i sobre la màfia russa, la prostitució i les drogues. Però Sucios y malvados no només és una novel·la policíaca, és una novel·la negra en què es detalla la violència i la injustícia d’una ciutat, d’un país cec. I també de la maldat.
L’esclavatge del nostre segle té nom i un 90% de les persones que es vénen són dones i menors forçades a prostituir-se. La majoria de vegades que es desmantella un grup de traficants d’éssers humans —quan s’ha pogut vèncer totes les traves que han permès que sigui possible perpetuar aquesta violència, la més cruel sobre les dones— les víctimes són utilitzades per a perseguir els delinqüents però després resulten les més negligides. Desemparades, sense papers ni recursos, recauen en un bucle del qual no se’n poden sortir.
Després de tants anys banalitzant la violència masclista, des que Hannah Arendt la va esmentar fins als nostres dies, què ha fet la justícia? És prou independent com per a implantar una restitució moral? I la societat? Té l’educació suficient com per a no continuar criminalitzant les víctimes?
Sucios y Malvados és una composició coral, on el cel té gran importància en les seves pàgines no només quant a la forma, sinó també en la seva resolució. Alguns personatges, entranyablement construïts, apugen la mirada, esperant que els núvols els doni alguna treva. D’altres, potents i decidits, farts de tanta injustícia, entomen la seva pròpia justícia moral. L’autor ens presenta un “conte” de Nadal de 637 pàgines ben diferent dels quals estem acostumats. I és que en aquests dies de festivitat és quan esdevenen a velocitat de vertigen una sèrie de crims i assassinats.
 |
Fotografia @Àlex Pagán. Traducció de la solapa del llibre: "Juanjo Braulio va néixer a València l'any 1972. És graduat en Ensenyaments Artístics per la Sankt Eskils Skola de Eskilstuna (Suècia) i llicenciat en Ciències de la Informació per la Unversitat Politècnica de València. Periodista i escriptor, va començar la seva carrera en la delegació valenciana del Diario 16, d'on va passar a Las Provincias. Posteriorment va treballar en RTVV i ha estat col·laborador del Suplemento Semanal XL, l'agència Colpisa i el diario Abc."
Ha publicat La escalera de Jacob (2004), En Ítaca hace frío (2014), El silencio del pantano (2015) i Sucios y Malvados (2017).
|
El text segueix la línia temporal amb una narració omniscient, intercalada amb entrades del diari d’uns dels personatges que més m’han fet frapar —algú haurà de dir-li al músic sinestèsic que també excel·leix, a banda de compondre melodies i tocar instruments, escrivint— i uns diàlegs exquisits entres dues veïnes. Mentre el diari ens va revelant un trauma utilitzant l’analepsi i el poder de l’escriptura constructiva com a teràpia, el tàndem Manuela-Charo ens aportarà un alleugeriment requerit, més ritme i sobretot una visió de les relacions intergeneracionals fins i tot amb un punt de melangia que ens farà somriure. El contrast i la inherent reflexió l’obtenim en la difícil tasca de la conciliació laboral de la mateixa inspectora, que viu amb la filla i una mare dissoluta, amb el passat recent que narren les veïnes, el de les cartilles de racionament i el de l’austeritat, davant l’opulència de l’actual quotidianitat globalitzada: mòbils, gimnàs, cotxes, roba i viatges i fins i tot "homes de companyia".
La novel·la ens parla d’una sororitat diferent, fruit de la desesperança, que reclama una justícia social al preu que sigui. I tota aquesta amalgama de sensacions, també de ruta turística per la ciutat de Roma, està narrada per la ploma directa, depurada i bella de Juanjo Braulio.
